Oh, Déu meu! Puc escriure el bloc des del meu iPod. És increïble tot allò que es pot fer amb un "smartphone" d'aquestos que hi ha actualment. He intentat escriure des d'ací perquè ja no tinc temps ni per encendre l'ordinador i escriure el bloc com Déu mana. Ara que sé que puc escriure-ho des d'ací, tractaré d'aprofitar aquestes últimes setmanes... Encara que en realitat, el temps no em sobra. Estem tot l'alumnat de 2n Batxillerat tremolant pels nostres últims exàmens, amb els que ens juguem la nota final, la nota que ens pot permetre entrar a la carrera i universitat on volem seguir els nostres estudis. Però a més tremolant per les PAU. Per una banda, tremolem perquè tothom ens recorda diàriament que la Selectivitat està arribant. Ja ho sabem, no fa falta que ens ho recordeu tant, gràcies.
Bé, parlant d'exàmens i de les PAU, demà tinc la segona part de l'examen de valencià. Aleshores, possiblement us pregunteu: què fa aquesta ací escrivint el bloc i no estudiant? Doncs perquè per una part puc practicar valencià per tindre fluidesa demà i perquè no és tan pesat com la literatura.
Parlant de les PAU també em recorda que això s'acaba. Prompte tornarem a un lloc on tot serà nou per nosaltres, on hi haurà que escomençar a acostumar-se dels hàbits d'un nou centre, i possiblement per alguns (m'incloc) a acostumar-se a una nova ciutat. He de dir que això em dona por però per altra banda pense que ha de passar, per avançar en la vida, hem d'adaptar-nos als canvis per més por que puga donar.
També s'ha de dir que trobaré molt, molt, però molt a faltar tot això, sobretot els amics i les amigues que he format al llarg d'aquestos sis anys, els companys i les companyes d'aquesta bona classe que som, encara que a molts d'ells encara no els conega molt pel fet que no hem tingut gaire temps per conéixer-nos. Els trobaré molt a faltar. Només de pensar que possiblement ja no els puga veure diàriament com faig ara o simplement veure'ls, m'entristeisc. No sé què faré el dia de la graduació, però emotiu serà, crec jo. A més a més, encara que puga paréixer impossible, trobaré a faltar els professors i professores, molts/es d'ells/es que seran recordats/des per les seues formes d'ensenyar-nos i sobretot per les seues peculiaritats (graciòses o no, que sé que totes elles acabaran formant part de les meues anècdotes i acabaran sent graciòses). També, per increïble que siga, jo sé que acabaré trobant a faltar aquesta "càrcel" que ara molts de nosaltres anomenem, jo sé que hi haurà molts moments en la meua vida que desitjaria tornar a aquestos moments, sóc conscient, més que res perquè tornaria a primer de la ESO per seguir amb aquesta "tortura" que molts diuen, però n'estic segura de que molts d'aquells que ho diuen, un temps després, també desitjarien tornar. En resum, trobaré a faltar totes aquelles experiències que han acabat sent simples records, que en són molts, potser massa per poder parlar-ne de tots en un futur.
No sé com he arribat expressant açò que acabe d'escriure, ha sigut una cosa espontània, però si seguisc, acabaré avorrint i jo plorant, i no vull (ha, ha, ha). Només una cosa més que dir: Diuen que una cosa bona s'acaba perquè comence una altra millor encara, ara em pareix difícil que puga ser veritat però no dubte que malgrat tot, sí que siga així. Fins a la pròxima!
dimarts, 7 de maig del 2013
diumenge, 10 de febrer del 2013
Allò del tigre per Castelló? Tot mentira!
Al començament d'aquesta setmana, el dilluns principalment, va haver rumors de que un tigre va escapar del circ que està al recinte d'atraccions, al costat de Carrefour. Jo mateixa em vaig assabentar via Twitter i em vaig sorprendre com tots els que estaven en les xarxes socials. A més a més, burlàvem el nostre Castelló definint-la com a una ciutat amb un aeroport sense avions, estàtues que es cauen, artistes de les quals parlen amb elles, corrupció a tot arreu i aleshores, un tigre solt pel carrer.
Aquest rumor va tindre tanta força en les xarxes socials que la Policía Nacional i la Policía Local de Castelló es van veure obligats a anar al propi circ per comprovar que no hi faltava cap animal i que tots estaven dins del recinte. I efectivament, els responsables del circ van negar la falta de cap animal. A més, va arribar molts comentaris respecte a la fugida del tigre fins a l'ajuntament, qui va sol·licitar informació aquest Dimarts passat.
Però això no és tot, no van ser sòlament les paraules qui van convèncer els ciutadans sinó que va ser una fotografia de mala qualitat que va ser enviada per Whatsapp, imatge que van rebre molts dels castellonencs (a la dreta). Es va dir que estava prop de la plaça Cardona Vives.
La conclusió que extraiem d'ací és que les xarxes socials poden transmetre més del que pensem. Com en aquest cas, rumors que arriben a obligar a que forces de seguretat de l'Estat actuen i que el propi Ajuntament haja de reclamar informació sobre aquests.
Per altra banda cal comentar que encara hi ha gent que ho comenta i que segueix pensant que va ser un fet real.
Aquest rumor va tindre tanta força en les xarxes socials que la Policía Nacional i la Policía Local de Castelló es van veure obligats a anar al propi circ per comprovar que no hi faltava cap animal i que tots estaven dins del recinte. I efectivament, els responsables del circ van negar la falta de cap animal. A més, va arribar molts comentaris respecte a la fugida del tigre fins a l'ajuntament, qui va sol·licitar informació aquest Dimarts passat.
 |
| Imatge del suposat tigre pels carrers de Castelló. |
La conclusió que extraiem d'ací és que les xarxes socials poden transmetre més del que pensem. Com en aquest cas, rumors que arriben a obligar a que forces de seguretat de l'Estat actuen i que el propi Ajuntament haja de reclamar informació sobre aquests.
Per altra banda cal comentar que encara hi ha gent que ho comenta i que segueix pensant que va ser un fet real.
Ja torne a escriure
No sabia que encara podia seguir escrivint en el bloc. Ara que sé que sí, tornaré a escriure. Espere que us agraden les entrades que escriuré, intentaré que siguen millors que els de l'any passat i que no avorreixen.
diumenge, 27 de maig del 2012
Graduació 2n batx IES La Plana
Últimament he abandonat el bloc ja que estic d'examens i treballs i molt, molt d'estrés. Bé, doncs aquesta vegada parlaré sobre l'acte de graduació que va tindre lloc el dia 25 de maig de 2012 en l'hotel Center de Castelló.
Vaig arribar amb una amiga meua i amb un amic que es graduava. Després, arribaren més amigues i vam agafar lloc per sentar-nos (ja que llocs, hi havien ben pocs per tots els amics, familiars, etc. que hi havia). Va ser un acte molt bonic, sobretot pels discursos tan plens de records, de frases típiques de professors que tenien un punt humorístic ja que a eixos professors els conec jo també! Van repartir les orles a tot l'alumnat i finalment van posar un video amb imatges dels alumnes graduats. En acabar l'acte, se'n van anar a dinar i supose que després tingueren més festa , però nosaltres no els vam acompanyar, i anàrem a dinar al restaurant xinés dels meus tios. Vam parlar de la nostra graduació de l'any que ve. Haviem pensat en parlar dels professors i dels nostres millors records com havien fet els estudiants de 2n batxillerat.
La nit acabà com sempre, amb tots esgotats ja que era un divendres i a més a més, en una època de exàmens bastant estresant. Doncs ho deixe ací, que s'ha de continuar amb la feina, fins a la pròxima!
Vaig arribar amb una amiga meua i amb un amic que es graduava. Després, arribaren més amigues i vam agafar lloc per sentar-nos (ja que llocs, hi havien ben pocs per tots els amics, familiars, etc. que hi havia). Va ser un acte molt bonic, sobretot pels discursos tan plens de records, de frases típiques de professors que tenien un punt humorístic ja que a eixos professors els conec jo també! Van repartir les orles a tot l'alumnat i finalment van posar un video amb imatges dels alumnes graduats. En acabar l'acte, se'n van anar a dinar i supose que després tingueren més festa , però nosaltres no els vam acompanyar, i anàrem a dinar al restaurant xinés dels meus tios. Vam parlar de la nostra graduació de l'any que ve. Haviem pensat en parlar dels professors i dels nostres millors records com havien fet els estudiants de 2n batxillerat.
La nit acabà com sempre, amb tots esgotats ja que era un divendres i a més a més, en una època de exàmens bastant estresant. Doncs ho deixe ací, que s'ha de continuar amb la feina, fins a la pròxima!
dilluns, 9 d’abril del 2012
Un sol fill per família
En 1979, a Xina es va introduïr la política d'un únic fill per controlar la natalitat i intentar frenar el creixement de població que hi havia. La població actual de Xina és al voltant d'uns 1.350.000.000 habitants, fent que siga el país més poblat del món mentres que també és un dels païssos més grans ocupant el quart lloc.
Pareix molt sorprenent que es puga fer una llei d'aquesta manera, prohibint als residents que pugan tindre els fills que vullgan. Però, a pesar d'aquest arrabassament de llibertat, el 75 per cent de la població estava d'acord amb la política i la majoria de la població a més, desobeïa aquesta llei.
Per incumpliment de la llei, es posen multes a les families, les quals són bastants costoses. A més, la familia que ho incumpleix podria acabar sense treball. N'hi han hagut casos en que les dones, si es quedaven embarassades més d'una vegada, és a dir, "il·legalment", no podien eixir als carrers i si tenien la sort de que hi estiguessin embarassades en hivern, doncs eixien amb jaquetes voluminoses que impedien que la gent puguessi descobrir-les. A més a més, donaven a llum en la seua casa i havien de mantindre en secret que erén família si no volia abandonar-lo.
Per altra banda, cal dir que cap la possibilitat de tindre dos fills si el primer és xiqueta, per això hi ha tantes abandonaments de xiquetes ja que en Xina es valoren més els hòmens, que segons m'han dit és perquè de generació en generació les famílies volen que el cognom romangui molt de temps, i dic que han de ser hòmens ja que els fills, siga xic o xica, sòlament porten el cognom del pare. Aquesta última part es podria explicar millor amb un exemple (el meu cas): Els meus pares han tingut un fill i una filla (el meu germà i jo), els dos tenim el cognom del meu pare, Sun. En cas de que el meu germà tinga algun fill i jo també, doncs el fill del meu germà encara portarà el cognom del meu pare però el meu fill no. Per això és important el fet de que es tinga fills i no filles, encara que actualment ja no és tan valiós.
Una altra raó per la qual es preferia un xic que una xica era perquè al ser més majors, quan els fills es casaven; si era xic, es quedava en casa i portava a la dona, però si era xica, se n'anava de casa i anava a la casa del marit. O siga, que era como perdre una filla i això, clar, no era gens agradable. Però, hui en dia ja no sól ocórrer així.
Aquesta política ha donat solució, la tasa de natalitat ha disminuït bastant, de 5 naixements per dona a principis dels anys 70 fins a 3 naixements per dona als anys 80 i fins a 1,8 naixements per dona (és a dir: 1 o 2) en 2008. Però a pesar de que hi haja la política, encara hi ha un milió més de naixements que de morts en cinc setmanes.
Pels carrers de Xina, podiem trobar lemes amenaçadores que tractaven d'impedir i prohibir a les parelles tindre nombrosos fills, encara que abans eren molt menys optimistes que actualment.
Un gran problema que va fer la política d'un fill únic l'any passat va ser que 40.000 dones tinguessin que anar a Hong Kong per poder donar a llum en aquells hospitals.
Per una altra part, hi ha nombroses famílies que han immigrat cap a païssos occidentals amb la fi de tindre una vida millor tenint treball mentres que a més a més podien tindre més fills ja que aquesta política no influeix en aquestos llocs. Un clar exemple és el meu: Els meus pares ja han tingut un fill en Xina, cosa que si hagués sigut una xica, encara tindrien una altra oportunitat de tindre un altre fill, peró no va ser així. Uns anys després, el meu pare va anar a Espanya, on volia trobar un treball que tinguera un sou millor ja que hi anava bastant bé en aquella època i una miqueta més tard, la meua mare i el meu germà van poder anar-hi ací també, que quasi un any després, vaig aparéixer al món jo. No obstant, si no hagués sigut perquè els meus pares haguessin volgut anar a Espanya, jo no hi existiria i molts dels meus cosins tampoc existirien, i possiblement, milions de xiquets o xiquetes amb pares xinesos, no hi existirien o en cas de les xiquetes, ja han sigut abandonades per pares, mes o menys, masclistes, per dir-ho d'una forma.
Pareix molt sorprenent que es puga fer una llei d'aquesta manera, prohibint als residents que pugan tindre els fills que vullgan. Però, a pesar d'aquest arrabassament de llibertat, el 75 per cent de la població estava d'acord amb la política i la majoria de la població a més, desobeïa aquesta llei.
Per incumpliment de la llei, es posen multes a les families, les quals són bastants costoses. A més, la familia que ho incumpleix podria acabar sense treball. N'hi han hagut casos en que les dones, si es quedaven embarassades més d'una vegada, és a dir, "il·legalment", no podien eixir als carrers i si tenien la sort de que hi estiguessin embarassades en hivern, doncs eixien amb jaquetes voluminoses que impedien que la gent puguessi descobrir-les. A més a més, donaven a llum en la seua casa i havien de mantindre en secret que erén família si no volia abandonar-lo.
Per altra banda, cal dir que cap la possibilitat de tindre dos fills si el primer és xiqueta, per això hi ha tantes abandonaments de xiquetes ja que en Xina es valoren més els hòmens, que segons m'han dit és perquè de generació en generació les famílies volen que el cognom romangui molt de temps, i dic que han de ser hòmens ja que els fills, siga xic o xica, sòlament porten el cognom del pare. Aquesta última part es podria explicar millor amb un exemple (el meu cas): Els meus pares han tingut un fill i una filla (el meu germà i jo), els dos tenim el cognom del meu pare, Sun. En cas de que el meu germà tinga algun fill i jo també, doncs el fill del meu germà encara portarà el cognom del meu pare però el meu fill no. Per això és important el fet de que es tinga fills i no filles, encara que actualment ja no és tan valiós.
Una altra raó per la qual es preferia un xic que una xica era perquè al ser més majors, quan els fills es casaven; si era xic, es quedava en casa i portava a la dona, però si era xica, se n'anava de casa i anava a la casa del marit. O siga, que era como perdre una filla i això, clar, no era gens agradable. Però, hui en dia ja no sól ocórrer així.
Aquesta política ha donat solució, la tasa de natalitat ha disminuït bastant, de 5 naixements per dona a principis dels anys 70 fins a 3 naixements per dona als anys 80 i fins a 1,8 naixements per dona (és a dir: 1 o 2) en 2008. Però a pesar de que hi haja la política, encara hi ha un milió més de naixements que de morts en cinc setmanes.
Pels carrers de Xina, podiem trobar lemes amenaçadores que tractaven d'impedir i prohibir a les parelles tindre nombrosos fills, encara que abans eren molt menys optimistes que actualment.
Un gran problema que va fer la política d'un fill únic l'any passat va ser que 40.000 dones tinguessin que anar a Hong Kong per poder donar a llum en aquells hospitals.
Per una altra part, hi ha nombroses famílies que han immigrat cap a païssos occidentals amb la fi de tindre una vida millor tenint treball mentres que a més a més podien tindre més fills ja que aquesta política no influeix en aquestos llocs. Un clar exemple és el meu: Els meus pares ja han tingut un fill en Xina, cosa que si hagués sigut una xica, encara tindrien una altra oportunitat de tindre un altre fill, peró no va ser així. Uns anys després, el meu pare va anar a Espanya, on volia trobar un treball que tinguera un sou millor ja que hi anava bastant bé en aquella època i una miqueta més tard, la meua mare i el meu germà van poder anar-hi ací també, que quasi un any després, vaig aparéixer al món jo. No obstant, si no hagués sigut perquè els meus pares haguessin volgut anar a Espanya, jo no hi existiria i molts dels meus cosins tampoc existirien, i possiblement, milions de xiquets o xiquetes amb pares xinesos, no hi existirien o en cas de les xiquetes, ja han sigut abandonades per pares, mes o menys, masclistes, per dir-ho d'una forma.
diumenge, 1 d’abril del 2012
Aerocas compleix un any sense avions
Després de 14 anys, Carlos Fabra, el president de la Diputació de Castelló va aconseguir inaugurar Aerocas el 25 de Març de l'any passat. L'aeroport de Castelló situat entre Benlloch i Vilanova encara no s'ha estrenat com cal ja que segueix sense avions degut a que no s'ha aprovat el permís de navegació aèria, tot i que Fabra va pronosticar que dos mesos després de la inauguració els avions aterrarien i enlairarien en les pistes, l'aeroport ja ha complit un any sense avions el darrer 25 de Març.
Per una banda, Aerocas ha sigut un projecte molt costós ja que a part dels 150 milions d'euros gastats aproximadament per la construcció de l'aeroport, Fabra va gastar uns altres 30 milions per publicitat, 300.000 euros per construïr una escultura de Ripollés d'uns 24 metres d'alçada i uns 18 metres de diàmetre en la rotonda situada al costat de l'edifici mig buit, 35 milions anuals per manteniment i 84.000 anuals del sou del director general, Juan García Salas, que a més de no fer res, hi cobra més que l'actual president de la Comunitat Valenciana, Alberto Fabra amb un sou de 67.000 euros anuals i inclús més que l'ex-president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero que hi cobrava 78.184 euros anuals.
Per altra banda, tots els problemes no són econòmics però tenen molt que veure ja que també hi han problemes d'obra que acabaran sent costoses, per exemple, una dada bastant curiosa és que han descobert que l'aeroport està mal construït a causa d'un error de càlcul que farà que l'aeroport siga remodelat per adaptar-se a la normativa del trànsit internacional dels avions. S'ha de demolir la pista principal perquè es puga assegurar un correcte aterratge d'acord amb el criteri de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria. També, per aquest error, l'aeroport ha sigut amenaçada per unes plagues de conills.
Per furgar més en la ferida, aquest aeroport ha sigut la protagonista de les bromes en tots els mitjans de comunicació i fins i tot en els concursos. Si Fabra va voler atraure l'atenció dels turistes i de la gent, ho ha aconseguit, missió acabada, Castelló és famosa per tindre un aeroport sense avions, que amb els errors d'obra, els diners que ja ens hem gastat i la crisi que hi ha, dubte que hi aterrisca cap avió.
Per una banda, Aerocas ha sigut un projecte molt costós ja que a part dels 150 milions d'euros gastats aproximadament per la construcció de l'aeroport, Fabra va gastar uns altres 30 milions per publicitat, 300.000 euros per construïr una escultura de Ripollés d'uns 24 metres d'alçada i uns 18 metres de diàmetre en la rotonda situada al costat de l'edifici mig buit, 35 milions anuals per manteniment i 84.000 anuals del sou del director general, Juan García Salas, que a més de no fer res, hi cobra més que l'actual president de la Comunitat Valenciana, Alberto Fabra amb un sou de 67.000 euros anuals i inclús més que l'ex-president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero que hi cobrava 78.184 euros anuals.
Per altra banda, tots els problemes no són econòmics però tenen molt que veure ja que també hi han problemes d'obra que acabaran sent costoses, per exemple, una dada bastant curiosa és que han descobert que l'aeroport està mal construït a causa d'un error de càlcul que farà que l'aeroport siga remodelat per adaptar-se a la normativa del trànsit internacional dels avions. S'ha de demolir la pista principal perquè es puga assegurar un correcte aterratge d'acord amb el criteri de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria. També, per aquest error, l'aeroport ha sigut amenaçada per unes plagues de conills.
Per furgar més en la ferida, aquest aeroport ha sigut la protagonista de les bromes en tots els mitjans de comunicació i fins i tot en els concursos. Si Fabra va voler atraure l'atenció dels turistes i de la gent, ho ha aconseguit, missió acabada, Castelló és famosa per tindre un aeroport sense avions, que amb els errors d'obra, els diners que ja ens hem gastat i la crisi que hi ha, dubte que hi aterrisca cap avió.
divendres, 23 de març del 2012
Detingut un jove per agredir a cinc persones en la plaça Maria Agustina (Castelló)
El divendres 16 de març, dia el qual encara es festejaven les festes de la Magdalena, un jove de 19 anys va apunyalar a cinc persones amb una navalla en la plaça Maria Agustina de Castelló de la Plana, on en eixe moment estava tot abarrotat de gent que festejava la nit magdalenera amb música que hi havia.
Els fets van ocórrer a les 00:30 quan la Sala Municipal de Seguretat i Emergències 092 va rebre moltes trucades de persones que alertaven que hi havien persones ferides a causa d'una baralla ocorreguda en aquella plaça.
Els agents de la Policía Local de Castelló van arribar i van observar que la gent els indicava que l'agressor i els ferits es trobaven en el carrer Alcalde Tàrrega i en la avinguda Caputxins.
En l'Alcalde Tàrrega van trobar un jove amb la roba ensagonada, els agents van sospitar que dita persona era l'agressor i van recórrer a la seua identificació. Per altra banda, en l'avinguda Caputxins van trobar als cinc ferits, dos d'ells amb corts molt profunds a l'esquena i als braços, i la resta amb corts més xicotets però que també van necessitar assistència sanitària.
Els agredits van ser traslladats a l'Hospital General de Castelló, on els van atendre millor i on van rebre l'alta. Aquests, van identificar al jove que fugia pel carrer Alcalde Tàrrega com pressumpte agressor. Aleshores, els agents de la Policia Local van procedir a la detenció de A.C.B., l'autor dels fets.
Tant els ferits, que tenien unes edats compreses d'entre 20 a 37 anys, i l'agressor de 19 anys, eren tots de nacionalitat rumana.
Durant el registre al detingut, van trobar una navalla xicoteta i usada a manera de clauer. El motiu pel que van ocórrer els fets no se sap.
Els fets van ocórrer a les 00:30 quan la Sala Municipal de Seguretat i Emergències 092 va rebre moltes trucades de persones que alertaven que hi havien persones ferides a causa d'una baralla ocorreguda en aquella plaça.
Els agents de la Policía Local de Castelló van arribar i van observar que la gent els indicava que l'agressor i els ferits es trobaven en el carrer Alcalde Tàrrega i en la avinguda Caputxins.
En l'Alcalde Tàrrega van trobar un jove amb la roba ensagonada, els agents van sospitar que dita persona era l'agressor i van recórrer a la seua identificació. Per altra banda, en l'avinguda Caputxins van trobar als cinc ferits, dos d'ells amb corts molt profunds a l'esquena i als braços, i la resta amb corts més xicotets però que també van necessitar assistència sanitària.
Els agredits van ser traslladats a l'Hospital General de Castelló, on els van atendre millor i on van rebre l'alta. Aquests, van identificar al jove que fugia pel carrer Alcalde Tàrrega com pressumpte agressor. Aleshores, els agents de la Policia Local van procedir a la detenció de A.C.B., l'autor dels fets.
Tant els ferits, que tenien unes edats compreses d'entre 20 a 37 anys, i l'agressor de 19 anys, eren tots de nacionalitat rumana.
Durant el registre al detingut, van trobar una navalla xicoteta i usada a manera de clauer. El motiu pel que van ocórrer els fets no se sap.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)