Un dissabte al Grau

El passat dissabte 8 d'Octubre vaig anar al Grau de Castelló a un esdeveniment d'un programa,"Otra movida", que emeten en Antena 3 i que probablement conegues. El cas és que esperava molt que arribara aquell dia, perquè en la televisió eixia l'anunci dient que hauria moltes tones de paper higiènic i a muntó de sacs de creïlles i a més a més, hi vindria un cantant bastant famós, que es diu Juan Magán. Jo no sé en quina part del esdeveniment ha sorgit això de les creïlles i del paper higiènic perquè jo no he vist res d'això.

Ara contaré més o menys tot el que van i vam fer aquest dissabte passat tan fantàstic: Pel matí em vaig despertar amb ganes d'anar-hi ja que la nit anterior vaig somiar que no anava perquè els meus amics no hi volien anar per la multitud de gent que ells pensaven que hi hauria. Més tard, vaig quedar amb ells i vam anar a l'estació de bus, a Borrull. Hi havia tanta gent dins que no en cabia més, i quan l'autobús devia de girar una rotonda, totes les persones s'inclinaven a l'efecte dòmino. Quan vam arribar, al port del Grau de Castelló, prop del monument del peix que hi ha, vam veure que ja hi havia molta gent esperant a que començara "l'espectacle". Alguns amics i jo anàrem a agafar una samarreta amb una foto del programa(que em ve molt gran però per a dormir no estaria malament). Després, ens vam quedar en un lloc al costadet del mar i des d'allí vam gaudir a muntó de la música que ens va posar el DJ Valdi, el punxa-discos del programa. Va eixir Florentino Fernández, un dels presentadors del programa, que va donar eixida al famós cantant Juan Magán, que va cantar només una miqueta perquè devia d'anar-se a Còrdova. Aleshores, va eixir Anna Simón i Dani Martínez, els altres dos presentadors del programa. Anna Simón va cantar la famosa cançoneta(cançoneta per dir-li d'una forma) del programa que es diu Rá-fa-ga, que canvià la lletra per: Cas-te-llón, Mo-llet, Tu-vie-ja. Dani Martínez, que se li'n dóna bé això de les imitacions de veu d'altres persones, va fer la seua famosa "Flecha Musical", que consistix que posen imatges d'altres famosos(Matías Prats, Pedro Piqueras, el Rei d'Espanya, la Duquessa d'Alba i Eduardo Gómez(el que actua com Mariano Delgado en Aquí no hay quien viva)) i ell va anant d'imatge a imatge imitant la veu d'aquestes persones mentre canta una cançó, ell elegí la de "Carolina" de M-Clan. Després de tot això, va eixir Cristina Pedroche, la reportera del programa, que va fer el seu famós: "Claaaro!"  i el públic ho vam imitar. També eixí Raúl Gómez, que la seua funció crec que és fer bogeries al carrer amb la gent que hi passa, gravar-ho i posar-ho al programa. A continuació, va eixir el comptable, que és una persona que mai es riu i aposta sempre amb Flo, 50 euros cadascun; Flo ha de buscar sempre una persona que puga fer-li riure i així eixa persona podria guanyar 100 euros en total, és a dir que Flo ha perdut a muntó de diners des que va començar el programa(des de quasi dos mesos). El cas és que un xiquet va fer-li riure i es va portar els 100 euros i un equip d'alguna cosa de Philips...increïble! A més a més, va eixir "cucaracho", que és un home disfressat de panderola que jo, la veritat, no el coneixia encara. Digué que s'havia enamorat, d'una altra panderola, és clar i s'anaven a casar(o això havia entés jo). Quan s'anà "cucaracho" vingué Berni, que munta escenes gracioses amb imatges de El Barco, una altra sèrie d'Antena 3 (probablement et penses que em sé i que veig totes les sèries i programes de la televisió però no, no és així, és més, no veig tant la televisió). Berni va resumir, segon ell, en trenta segons, totes les coses més rellevants que hi havia passat en aquell esdeveniment fins aquell moment però jo crec que més de trenta segons va durar (jo estic escrivint, i resumisc, i més de trenta segons hi ha). Per acabar, van cantar una miqueta però no eren cançons normals...això era, com ells diuen... "otra movida"! Crec que d'aquest esdeveniment ja no m'he deixat res per contar, però del dissabte...encara tinc una miqueta més... paciència, no és tant!

Vam anar a dinar, alguns compràrem el dinar a un "kebab" i ens anàrem al costat de "El Peix" del Port de Castelló. Vam fer unes quantes fotos per recordar aquell dia i ens vam quedar parlant i parlant i rient-nos fins a les dotze i quart, que va ser quan alguns pares van vindre a recollir-nos a tots i a deixar-nos a casa.

Doncs ara sí que sí, ja he acabat de contar aquest dia que veritablement, m'ho havia passat molt, molt bé! Ah! per cert, hui...en el programa han dedicat un temps per emetre el seu esdeveniment a Castelló... és fantàstic, encara que amb 12.000 persones que hi havia en el Grau, no se m'ha vist en les càmeres, quina pena...! I ara sí...fins a la pròxima! Adéu!

Un divendres poc corrent

Hui, m'han passat coses que no m'havien passat mai, i a més a més, un divendres. Dic això de a més a més perquè els meus divendres mai havien sigut diferents, sempre eren com poc especials, que mai em passava res estrany ja que en un divendres el que faig és: anar a l'institut, que els professors et manen més deures perquè arriva el cap de setmana i ja et veus fent-ho eixa vesprada o un diumenge perquè els dissabtes normalment isc i no em dóna temps; més tard, arrive a casa i menge i a vegades faig alguns deures o descanse.

Però com he dit al principi, hui ha sigut diferent. El que ha canviat ha sigut que hui he començat les classes de xinés en l'Escola Oficial d'Idiomes, i mai hi havia estat. La veritat és que m'ha paregut que això de bàsic, és molt bàsic per mi. Ho és perquè han començat amb el que en xinés es diu pinyin, que literalment significa combinació de sons, i això del pinyin diguem que ja ho tinc bastant dominat, tant que fins i tot el professor m'havia dit que ell sap que jo m'avorria i que tinguessi paciència aquestes dues primeres setmanes. Jo, paciència en tinc, és més, crec que no en vendria mal aquest "repasset" per millorar la meua fonètica. Bé, eixa era una de les coses distintes que m'havia passat avui. L'altra cosa és que he dinat amb unes amigues meues, ara et preguntaràs: I què té això de rar? Doncs que hem sigut solament xiques i cap però cap xic, això ha passat perquè hui era com una "vesprada de xiques" anant de compres (que jo no he pogut anar de compres per les classes de xinés, encara que vaig anar a dinar). Altra cosa diferent és que tinc com moltes, però moltíssimes ganes de que arrive demà, possiblement et preguntes: I per què?, o possiblement la vida dels demés no és que t'interesca molt... En el cas de que siga la primera situació, doncs solament puc respondre que un d'aquestos dies següents ho sabràs quan escriga una altra entrada. Fins a la pròxima! Adéu!

El meu començament

Aquesta és la primera vegada que escric un bloc i a més a més en valencià, però crec que més o menys sé com va. Ara mateix no se m'ocurreix cap altre tema per a escriure que el del meu començament de curs de batxillerat. De moment, he començat bastant bé... no molt bé perquè pense que em costarà molt traure bones notes, però no tan mal com per a perdre les ganes d'aprendre. Com diu Oscar Wilde (un escriptor irlandès):"No existeixen més que dues regles per a escriure: tindre alguna cosa que dir i dir-la", per tant, solament diré el que tinc que dir: que només espere que aquest curs em vaja molt, molt bé i traure molt bones notes per a tindre una mitjana ben alta per a les PAU. Ja no tinc res més que dir, no em ve al cap cap tema que puga interessar massa així que m'acomiade ara. Adéu, fins a la pròxima!