Últimament he abandonat el bloc ja que estic d'examens i treballs i molt, molt d'estrés. Bé, doncs aquesta vegada parlaré sobre l'acte de graduació que va tindre lloc el dia 25 de maig de 2012 en l'hotel Center de Castelló.
Vaig arribar amb una amiga meua i amb un amic que es graduava. Després, arribaren més amigues i vam agafar lloc per sentar-nos (ja que llocs, hi havien ben pocs per tots els amics, familiars, etc. que hi havia). Va ser un acte molt bonic, sobretot pels discursos tan plens de records, de frases típiques de professors que tenien un punt humorístic ja que a eixos professors els conec jo també! Van repartir les orles a tot l'alumnat i finalment van posar un video amb imatges dels alumnes graduats. En acabar l'acte, se'n van anar a dinar i supose que després tingueren més festa , però nosaltres no els vam acompanyar, i anàrem a dinar al restaurant xinés dels meus tios. Vam parlar de la nostra graduació de l'any que ve. Haviem pensat en parlar dels professors i dels nostres millors records com havien fet els estudiants de 2n batxillerat.
La nit acabà com sempre, amb tots esgotats ja que era un divendres i a més a més, en una època de exàmens bastant estresant. Doncs ho deixe ací, que s'ha de continuar amb la feina, fins a la pròxima!
diumenge, 27 de maig del 2012
dilluns, 9 d’abril del 2012
Un sol fill per família
En 1979, a Xina es va introduïr la política d'un únic fill per controlar la natalitat i intentar frenar el creixement de població que hi havia. La població actual de Xina és al voltant d'uns 1.350.000.000 habitants, fent que siga el país més poblat del món mentres que també és un dels païssos més grans ocupant el quart lloc.
Pareix molt sorprenent que es puga fer una llei d'aquesta manera, prohibint als residents que pugan tindre els fills que vullgan. Però, a pesar d'aquest arrabassament de llibertat, el 75 per cent de la població estava d'acord amb la política i la majoria de la població a més, desobeïa aquesta llei.
Per incumpliment de la llei, es posen multes a les families, les quals són bastants costoses. A més, la familia que ho incumpleix podria acabar sense treball. N'hi han hagut casos en que les dones, si es quedaven embarassades més d'una vegada, és a dir, "il·legalment", no podien eixir als carrers i si tenien la sort de que hi estiguessin embarassades en hivern, doncs eixien amb jaquetes voluminoses que impedien que la gent puguessi descobrir-les. A més a més, donaven a llum en la seua casa i havien de mantindre en secret que erén família si no volia abandonar-lo.
Per altra banda, cal dir que cap la possibilitat de tindre dos fills si el primer és xiqueta, per això hi ha tantes abandonaments de xiquetes ja que en Xina es valoren més els hòmens, que segons m'han dit és perquè de generació en generació les famílies volen que el cognom romangui molt de temps, i dic que han de ser hòmens ja que els fills, siga xic o xica, sòlament porten el cognom del pare. Aquesta última part es podria explicar millor amb un exemple (el meu cas): Els meus pares han tingut un fill i una filla (el meu germà i jo), els dos tenim el cognom del meu pare, Sun. En cas de que el meu germà tinga algun fill i jo també, doncs el fill del meu germà encara portarà el cognom del meu pare però el meu fill no. Per això és important el fet de que es tinga fills i no filles, encara que actualment ja no és tan valiós.
Una altra raó per la qual es preferia un xic que una xica era perquè al ser més majors, quan els fills es casaven; si era xic, es quedava en casa i portava a la dona, però si era xica, se n'anava de casa i anava a la casa del marit. O siga, que era como perdre una filla i això, clar, no era gens agradable. Però, hui en dia ja no sól ocórrer així.
Aquesta política ha donat solució, la tasa de natalitat ha disminuït bastant, de 5 naixements per dona a principis dels anys 70 fins a 3 naixements per dona als anys 80 i fins a 1,8 naixements per dona (és a dir: 1 o 2) en 2008. Però a pesar de que hi haja la política, encara hi ha un milió més de naixements que de morts en cinc setmanes.
Pels carrers de Xina, podiem trobar lemes amenaçadores que tractaven d'impedir i prohibir a les parelles tindre nombrosos fills, encara que abans eren molt menys optimistes que actualment.
Un gran problema que va fer la política d'un fill únic l'any passat va ser que 40.000 dones tinguessin que anar a Hong Kong per poder donar a llum en aquells hospitals.
Per una altra part, hi ha nombroses famílies que han immigrat cap a païssos occidentals amb la fi de tindre una vida millor tenint treball mentres que a més a més podien tindre més fills ja que aquesta política no influeix en aquestos llocs. Un clar exemple és el meu: Els meus pares ja han tingut un fill en Xina, cosa que si hagués sigut una xica, encara tindrien una altra oportunitat de tindre un altre fill, peró no va ser així. Uns anys després, el meu pare va anar a Espanya, on volia trobar un treball que tinguera un sou millor ja que hi anava bastant bé en aquella època i una miqueta més tard, la meua mare i el meu germà van poder anar-hi ací també, que quasi un any després, vaig aparéixer al món jo. No obstant, si no hagués sigut perquè els meus pares haguessin volgut anar a Espanya, jo no hi existiria i molts dels meus cosins tampoc existirien, i possiblement, milions de xiquets o xiquetes amb pares xinesos, no hi existirien o en cas de les xiquetes, ja han sigut abandonades per pares, mes o menys, masclistes, per dir-ho d'una forma.
Pareix molt sorprenent que es puga fer una llei d'aquesta manera, prohibint als residents que pugan tindre els fills que vullgan. Però, a pesar d'aquest arrabassament de llibertat, el 75 per cent de la població estava d'acord amb la política i la majoria de la població a més, desobeïa aquesta llei.
Per incumpliment de la llei, es posen multes a les families, les quals són bastants costoses. A més, la familia que ho incumpleix podria acabar sense treball. N'hi han hagut casos en que les dones, si es quedaven embarassades més d'una vegada, és a dir, "il·legalment", no podien eixir als carrers i si tenien la sort de que hi estiguessin embarassades en hivern, doncs eixien amb jaquetes voluminoses que impedien que la gent puguessi descobrir-les. A més a més, donaven a llum en la seua casa i havien de mantindre en secret que erén família si no volia abandonar-lo.
Per altra banda, cal dir que cap la possibilitat de tindre dos fills si el primer és xiqueta, per això hi ha tantes abandonaments de xiquetes ja que en Xina es valoren més els hòmens, que segons m'han dit és perquè de generació en generació les famílies volen que el cognom romangui molt de temps, i dic que han de ser hòmens ja que els fills, siga xic o xica, sòlament porten el cognom del pare. Aquesta última part es podria explicar millor amb un exemple (el meu cas): Els meus pares han tingut un fill i una filla (el meu germà i jo), els dos tenim el cognom del meu pare, Sun. En cas de que el meu germà tinga algun fill i jo també, doncs el fill del meu germà encara portarà el cognom del meu pare però el meu fill no. Per això és important el fet de que es tinga fills i no filles, encara que actualment ja no és tan valiós.
Una altra raó per la qual es preferia un xic que una xica era perquè al ser més majors, quan els fills es casaven; si era xic, es quedava en casa i portava a la dona, però si era xica, se n'anava de casa i anava a la casa del marit. O siga, que era como perdre una filla i això, clar, no era gens agradable. Però, hui en dia ja no sól ocórrer així.
Aquesta política ha donat solució, la tasa de natalitat ha disminuït bastant, de 5 naixements per dona a principis dels anys 70 fins a 3 naixements per dona als anys 80 i fins a 1,8 naixements per dona (és a dir: 1 o 2) en 2008. Però a pesar de que hi haja la política, encara hi ha un milió més de naixements que de morts en cinc setmanes.
Pels carrers de Xina, podiem trobar lemes amenaçadores que tractaven d'impedir i prohibir a les parelles tindre nombrosos fills, encara que abans eren molt menys optimistes que actualment.
Un gran problema que va fer la política d'un fill únic l'any passat va ser que 40.000 dones tinguessin que anar a Hong Kong per poder donar a llum en aquells hospitals.
Per una altra part, hi ha nombroses famílies que han immigrat cap a païssos occidentals amb la fi de tindre una vida millor tenint treball mentres que a més a més podien tindre més fills ja que aquesta política no influeix en aquestos llocs. Un clar exemple és el meu: Els meus pares ja han tingut un fill en Xina, cosa que si hagués sigut una xica, encara tindrien una altra oportunitat de tindre un altre fill, peró no va ser així. Uns anys després, el meu pare va anar a Espanya, on volia trobar un treball que tinguera un sou millor ja que hi anava bastant bé en aquella època i una miqueta més tard, la meua mare i el meu germà van poder anar-hi ací també, que quasi un any després, vaig aparéixer al món jo. No obstant, si no hagués sigut perquè els meus pares haguessin volgut anar a Espanya, jo no hi existiria i molts dels meus cosins tampoc existirien, i possiblement, milions de xiquets o xiquetes amb pares xinesos, no hi existirien o en cas de les xiquetes, ja han sigut abandonades per pares, mes o menys, masclistes, per dir-ho d'una forma.
diumenge, 1 d’abril del 2012
Aerocas compleix un any sense avions
Després de 14 anys, Carlos Fabra, el president de la Diputació de Castelló va aconseguir inaugurar Aerocas el 25 de Març de l'any passat. L'aeroport de Castelló situat entre Benlloch i Vilanova encara no s'ha estrenat com cal ja que segueix sense avions degut a que no s'ha aprovat el permís de navegació aèria, tot i que Fabra va pronosticar que dos mesos després de la inauguració els avions aterrarien i enlairarien en les pistes, l'aeroport ja ha complit un any sense avions el darrer 25 de Març.
Per una banda, Aerocas ha sigut un projecte molt costós ja que a part dels 150 milions d'euros gastats aproximadament per la construcció de l'aeroport, Fabra va gastar uns altres 30 milions per publicitat, 300.000 euros per construïr una escultura de Ripollés d'uns 24 metres d'alçada i uns 18 metres de diàmetre en la rotonda situada al costat de l'edifici mig buit, 35 milions anuals per manteniment i 84.000 anuals del sou del director general, Juan García Salas, que a més de no fer res, hi cobra més que l'actual president de la Comunitat Valenciana, Alberto Fabra amb un sou de 67.000 euros anuals i inclús més que l'ex-president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero que hi cobrava 78.184 euros anuals.
Per altra banda, tots els problemes no són econòmics però tenen molt que veure ja que també hi han problemes d'obra que acabaran sent costoses, per exemple, una dada bastant curiosa és que han descobert que l'aeroport està mal construït a causa d'un error de càlcul que farà que l'aeroport siga remodelat per adaptar-se a la normativa del trànsit internacional dels avions. S'ha de demolir la pista principal perquè es puga assegurar un correcte aterratge d'acord amb el criteri de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria. També, per aquest error, l'aeroport ha sigut amenaçada per unes plagues de conills.
Per furgar més en la ferida, aquest aeroport ha sigut la protagonista de les bromes en tots els mitjans de comunicació i fins i tot en els concursos. Si Fabra va voler atraure l'atenció dels turistes i de la gent, ho ha aconseguit, missió acabada, Castelló és famosa per tindre un aeroport sense avions, que amb els errors d'obra, els diners que ja ens hem gastat i la crisi que hi ha, dubte que hi aterrisca cap avió.
Per una banda, Aerocas ha sigut un projecte molt costós ja que a part dels 150 milions d'euros gastats aproximadament per la construcció de l'aeroport, Fabra va gastar uns altres 30 milions per publicitat, 300.000 euros per construïr una escultura de Ripollés d'uns 24 metres d'alçada i uns 18 metres de diàmetre en la rotonda situada al costat de l'edifici mig buit, 35 milions anuals per manteniment i 84.000 anuals del sou del director general, Juan García Salas, que a més de no fer res, hi cobra més que l'actual president de la Comunitat Valenciana, Alberto Fabra amb un sou de 67.000 euros anuals i inclús més que l'ex-president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero que hi cobrava 78.184 euros anuals.
Per altra banda, tots els problemes no són econòmics però tenen molt que veure ja que també hi han problemes d'obra que acabaran sent costoses, per exemple, una dada bastant curiosa és que han descobert que l'aeroport està mal construït a causa d'un error de càlcul que farà que l'aeroport siga remodelat per adaptar-se a la normativa del trànsit internacional dels avions. S'ha de demolir la pista principal perquè es puga assegurar un correcte aterratge d'acord amb el criteri de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria. També, per aquest error, l'aeroport ha sigut amenaçada per unes plagues de conills.
Per furgar més en la ferida, aquest aeroport ha sigut la protagonista de les bromes en tots els mitjans de comunicació i fins i tot en els concursos. Si Fabra va voler atraure l'atenció dels turistes i de la gent, ho ha aconseguit, missió acabada, Castelló és famosa per tindre un aeroport sense avions, que amb els errors d'obra, els diners que ja ens hem gastat i la crisi que hi ha, dubte que hi aterrisca cap avió.
divendres, 23 de març del 2012
Detingut un jove per agredir a cinc persones en la plaça Maria Agustina (Castelló)
El divendres 16 de març, dia el qual encara es festejaven les festes de la Magdalena, un jove de 19 anys va apunyalar a cinc persones amb una navalla en la plaça Maria Agustina de Castelló de la Plana, on en eixe moment estava tot abarrotat de gent que festejava la nit magdalenera amb música que hi havia.
Els fets van ocórrer a les 00:30 quan la Sala Municipal de Seguretat i Emergències 092 va rebre moltes trucades de persones que alertaven que hi havien persones ferides a causa d'una baralla ocorreguda en aquella plaça.
Els agents de la Policía Local de Castelló van arribar i van observar que la gent els indicava que l'agressor i els ferits es trobaven en el carrer Alcalde Tàrrega i en la avinguda Caputxins.
En l'Alcalde Tàrrega van trobar un jove amb la roba ensagonada, els agents van sospitar que dita persona era l'agressor i van recórrer a la seua identificació. Per altra banda, en l'avinguda Caputxins van trobar als cinc ferits, dos d'ells amb corts molt profunds a l'esquena i als braços, i la resta amb corts més xicotets però que també van necessitar assistència sanitària.
Els agredits van ser traslladats a l'Hospital General de Castelló, on els van atendre millor i on van rebre l'alta. Aquests, van identificar al jove que fugia pel carrer Alcalde Tàrrega com pressumpte agressor. Aleshores, els agents de la Policia Local van procedir a la detenció de A.C.B., l'autor dels fets.
Tant els ferits, que tenien unes edats compreses d'entre 20 a 37 anys, i l'agressor de 19 anys, eren tots de nacionalitat rumana.
Durant el registre al detingut, van trobar una navalla xicoteta i usada a manera de clauer. El motiu pel que van ocórrer els fets no se sap.
Els fets van ocórrer a les 00:30 quan la Sala Municipal de Seguretat i Emergències 092 va rebre moltes trucades de persones que alertaven que hi havien persones ferides a causa d'una baralla ocorreguda en aquella plaça.
Els agents de la Policía Local de Castelló van arribar i van observar que la gent els indicava que l'agressor i els ferits es trobaven en el carrer Alcalde Tàrrega i en la avinguda Caputxins.
En l'Alcalde Tàrrega van trobar un jove amb la roba ensagonada, els agents van sospitar que dita persona era l'agressor i van recórrer a la seua identificació. Per altra banda, en l'avinguda Caputxins van trobar als cinc ferits, dos d'ells amb corts molt profunds a l'esquena i als braços, i la resta amb corts més xicotets però que també van necessitar assistència sanitària.
Els agredits van ser traslladats a l'Hospital General de Castelló, on els van atendre millor i on van rebre l'alta. Aquests, van identificar al jove que fugia pel carrer Alcalde Tàrrega com pressumpte agressor. Aleshores, els agents de la Policia Local van procedir a la detenció de A.C.B., l'autor dels fets.
Tant els ferits, que tenien unes edats compreses d'entre 20 a 37 anys, i l'agressor de 19 anys, eren tots de nacionalitat rumana.
Durant el registre al detingut, van trobar una navalla xicoteta i usada a manera de clauer. El motiu pel que van ocórrer els fets no se sap.
divendres, 3 de febrer del 2012
Un dia amb molt vent!
Avui ha sigut un divendres bastant divertit en classe, ja que:
En filosofia, ha sigut una classe light que podríem dir. En Ciències del Món Contemporani, hem començat a veure una pel·lícula que es diu: "Sóc llegenda", segurament la conegues però per si de cas, et dic de què tracta: El protagonista és l'actor famós Will Smith, que és un doctor de la ciutat de Nova York que està investigant sobre una enfermetat que s'ha propagat per tota la ciutat, és un virus difícil de tractar i ell està intentant descobrir la cura, aquest virus el que fa és que converteix d'alguna manera a les persones en una espècie de vampirs; la resta de la pel·lícula (si no l'has vista) millor que ho veges ja que és molt recomanable i molt interessant pero a veure. Seguint amb el tema del que he fet hui, en francés, doncs, que hi puc dir? Sempre han sigut classes molt divertides. Després del pati, ja han sigut classes més normals, no obstant, el temps ha passat...volant!
A les dues i mitja, he arribat a casa, he menjat i m'he anat a l'Escola Oficial d'Idiomes per estudiar xinés, sí, has llegit bé, xinés! Ho estic estudiant perquè no sé parlar molt bé el xinés oficial de Xina i tampoc sé escriure; probablement et preguntes que com parle amb els meus pares o amb la meua família, doncs és perquè en parle en un dialecte xinés i el que vull és aprendre l'oficial! Tornant una altra vegada amb allò que estava contant, doncs volia dir que a la tornada de les classes de xinés, feia un fred i un vent que quasi em porta a casa volant! Era increïble, les mans se me'n gelaven i el vent m'empenyia amb molta força, com si volgués tirar-me en terra. I ara, ja estic a casa, sana i salva, i ben calententa escrivint aquesta entrada. Bé, crec que ja no tinc res més que contar! Doncs, fins a la pròxima vegada! Adéu!
En filosofia, ha sigut una classe light que podríem dir. En Ciències del Món Contemporani, hem començat a veure una pel·lícula que es diu: "Sóc llegenda", segurament la conegues però per si de cas, et dic de què tracta: El protagonista és l'actor famós Will Smith, que és un doctor de la ciutat de Nova York que està investigant sobre una enfermetat que s'ha propagat per tota la ciutat, és un virus difícil de tractar i ell està intentant descobrir la cura, aquest virus el que fa és que converteix d'alguna manera a les persones en una espècie de vampirs; la resta de la pel·lícula (si no l'has vista) millor que ho veges ja que és molt recomanable i molt interessant pero a veure. Seguint amb el tema del que he fet hui, en francés, doncs, que hi puc dir? Sempre han sigut classes molt divertides. Després del pati, ja han sigut classes més normals, no obstant, el temps ha passat...volant!
A les dues i mitja, he arribat a casa, he menjat i m'he anat a l'Escola Oficial d'Idiomes per estudiar xinés, sí, has llegit bé, xinés! Ho estic estudiant perquè no sé parlar molt bé el xinés oficial de Xina i tampoc sé escriure; probablement et preguntes que com parle amb els meus pares o amb la meua família, doncs és perquè en parle en un dialecte xinés i el que vull és aprendre l'oficial! Tornant una altra vegada amb allò que estava contant, doncs volia dir que a la tornada de les classes de xinés, feia un fred i un vent que quasi em porta a casa volant! Era increïble, les mans se me'n gelaven i el vent m'empenyia amb molta força, com si volgués tirar-me en terra. I ara, ja estic a casa, sana i salva, i ben calententa escrivint aquesta entrada. Bé, crec que ja no tinc res més que contar! Doncs, fins a la pròxima vegada! Adéu!
divendres, 27 de gener del 2012
Halloween i Nadal
Ja fa molt de temps que no hi escric, això és perquè he estat ocupada amb els exàmens, deures, etc. Bé, tinc moltes coses per contar ja que en tot en aquest temps ha passat Halloween i Nadal.
En Halloween, una festa anglesa la qual les persones solen disfressar-se d'un tema de por i reben caramels trucant a casa d'altres persones fent el "truc o tracte?". Jo em vaig disfressar de bruixeta, tota vestida de taronja i negre. Alguns dels meus amics també es van disfressar, per exemple, en la foto de la dreta eixim el meu amic Stefan i jo en la fira d'atraccions. I encara que no anavem trucant de casa en casa, en la meua cistelleta de carabassa, jo portava molts caramels que anaven repartint pels carrers als xiquets menuts. A més a més, vam anar a dinar, i clar, tota la gent mirant-nos perquè anaven així vestits però el cas és que va ser un gran dia el qual ens ho vam passar... de por!
Per una altra banda, les vacances nadalenques també han sigut espectaculars, però a mi, personalment, hem van semblar una miqueta curtes ja que el temps anava volant! Els dies més importants i que més en recordaré són: la nit de nadal o Nochebuena, que vaig dinar amb la meua família; el dia dels inocents, que vaig fer una broma; el cap d'any o Nochevieja, que sí que va ser espectacular i inoblidable; i la nit dels Reis, que jo no rebo cap regal encara que el dinar del dia 5 de gener sí que ho vaig fer amb els meus amics i un apetitós roscó.
Doncs, aquest és tot el resum d'aquest temps en el que m'he absentat. Fins una altra entrada! Adéu!
En Halloween, una festa anglesa la qual les persones solen disfressar-se d'un tema de por i reben caramels trucant a casa d'altres persones fent el "truc o tracte?". Jo em vaig disfressar de bruixeta, tota vestida de taronja i negre. Alguns dels meus amics també es van disfressar, per exemple, en la foto de la dreta eixim el meu amic Stefan i jo en la fira d'atraccions. I encara que no anavem trucant de casa en casa, en la meua cistelleta de carabassa, jo portava molts caramels que anaven repartint pels carrers als xiquets menuts. A més a més, vam anar a dinar, i clar, tota la gent mirant-nos perquè anaven així vestits però el cas és que va ser un gran dia el qual ens ho vam passar... de por!Per una altra banda, les vacances nadalenques també han sigut espectaculars, però a mi, personalment, hem van semblar una miqueta curtes ja que el temps anava volant! Els dies més importants i que més en recordaré són: la nit de nadal o Nochebuena, que vaig dinar amb la meua família; el dia dels inocents, que vaig fer una broma; el cap d'any o Nochevieja, que sí que va ser espectacular i inoblidable; i la nit dels Reis, que jo no rebo cap regal encara que el dinar del dia 5 de gener sí que ho vaig fer amb els meus amics i un apetitós roscó.
Doncs, aquest és tot el resum d'aquest temps en el que m'he absentat. Fins una altra entrada! Adéu!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)