El divendres 16 de març, dia el qual encara es festejaven les festes de la Magdalena, un jove de 19 anys va apunyalar a cinc persones amb una navalla en la plaça Maria Agustina de Castelló de la Plana, on en eixe moment estava tot abarrotat de gent que festejava la nit magdalenera amb música que hi havia.
Els fets van ocórrer a les 00:30 quan la Sala Municipal de Seguretat i Emergències 092 va rebre moltes trucades de persones que alertaven que hi havien persones ferides a causa d'una baralla ocorreguda en aquella plaça.
Els agents de la Policía Local de Castelló van arribar i van observar que la gent els indicava que l'agressor i els ferits es trobaven en el carrer Alcalde Tàrrega i en la avinguda Caputxins.
En l'Alcalde Tàrrega van trobar un jove amb la roba ensagonada, els agents van sospitar que dita persona era l'agressor i van recórrer a la seua identificació. Per altra banda, en l'avinguda Caputxins van trobar als cinc ferits, dos d'ells amb corts molt profunds a l'esquena i als braços, i la resta amb corts més xicotets però que també van necessitar assistència sanitària.
Els agredits van ser traslladats a l'Hospital General de Castelló, on els van atendre millor i on van rebre l'alta. Aquests, van identificar al jove que fugia pel carrer Alcalde Tàrrega com pressumpte agressor. Aleshores, els agents de la Policia Local van procedir a la detenció de A.C.B., l'autor dels fets.
Tant els ferits, que tenien unes edats compreses d'entre 20 a 37 anys, i l'agressor de 19 anys, eren tots de nacionalitat rumana.
Durant el registre al detingut, van trobar una navalla xicoteta i usada a manera de clauer. El motiu pel que van ocórrer els fets no se sap.
divendres, 23 de març del 2012
divendres, 3 de febrer del 2012
Un dia amb molt vent!
Avui ha sigut un divendres bastant divertit en classe, ja que:
En filosofia, ha sigut una classe light que podríem dir. En Ciències del Món Contemporani, hem començat a veure una pel·lícula que es diu: "Sóc llegenda", segurament la conegues però per si de cas, et dic de què tracta: El protagonista és l'actor famós Will Smith, que és un doctor de la ciutat de Nova York que està investigant sobre una enfermetat que s'ha propagat per tota la ciutat, és un virus difícil de tractar i ell està intentant descobrir la cura, aquest virus el que fa és que converteix d'alguna manera a les persones en una espècie de vampirs; la resta de la pel·lícula (si no l'has vista) millor que ho veges ja que és molt recomanable i molt interessant pero a veure. Seguint amb el tema del que he fet hui, en francés, doncs, que hi puc dir? Sempre han sigut classes molt divertides. Després del pati, ja han sigut classes més normals, no obstant, el temps ha passat...volant!
A les dues i mitja, he arribat a casa, he menjat i m'he anat a l'Escola Oficial d'Idiomes per estudiar xinés, sí, has llegit bé, xinés! Ho estic estudiant perquè no sé parlar molt bé el xinés oficial de Xina i tampoc sé escriure; probablement et preguntes que com parle amb els meus pares o amb la meua família, doncs és perquè en parle en un dialecte xinés i el que vull és aprendre l'oficial! Tornant una altra vegada amb allò que estava contant, doncs volia dir que a la tornada de les classes de xinés, feia un fred i un vent que quasi em porta a casa volant! Era increïble, les mans se me'n gelaven i el vent m'empenyia amb molta força, com si volgués tirar-me en terra. I ara, ja estic a casa, sana i salva, i ben calententa escrivint aquesta entrada. Bé, crec que ja no tinc res més que contar! Doncs, fins a la pròxima vegada! Adéu!
En filosofia, ha sigut una classe light que podríem dir. En Ciències del Món Contemporani, hem començat a veure una pel·lícula que es diu: "Sóc llegenda", segurament la conegues però per si de cas, et dic de què tracta: El protagonista és l'actor famós Will Smith, que és un doctor de la ciutat de Nova York que està investigant sobre una enfermetat que s'ha propagat per tota la ciutat, és un virus difícil de tractar i ell està intentant descobrir la cura, aquest virus el que fa és que converteix d'alguna manera a les persones en una espècie de vampirs; la resta de la pel·lícula (si no l'has vista) millor que ho veges ja que és molt recomanable i molt interessant pero a veure. Seguint amb el tema del que he fet hui, en francés, doncs, que hi puc dir? Sempre han sigut classes molt divertides. Després del pati, ja han sigut classes més normals, no obstant, el temps ha passat...volant!
A les dues i mitja, he arribat a casa, he menjat i m'he anat a l'Escola Oficial d'Idiomes per estudiar xinés, sí, has llegit bé, xinés! Ho estic estudiant perquè no sé parlar molt bé el xinés oficial de Xina i tampoc sé escriure; probablement et preguntes que com parle amb els meus pares o amb la meua família, doncs és perquè en parle en un dialecte xinés i el que vull és aprendre l'oficial! Tornant una altra vegada amb allò que estava contant, doncs volia dir que a la tornada de les classes de xinés, feia un fred i un vent que quasi em porta a casa volant! Era increïble, les mans se me'n gelaven i el vent m'empenyia amb molta força, com si volgués tirar-me en terra. I ara, ja estic a casa, sana i salva, i ben calententa escrivint aquesta entrada. Bé, crec que ja no tinc res més que contar! Doncs, fins a la pròxima vegada! Adéu!
divendres, 27 de gener del 2012
Halloween i Nadal
Ja fa molt de temps que no hi escric, això és perquè he estat ocupada amb els exàmens, deures, etc. Bé, tinc moltes coses per contar ja que en tot en aquest temps ha passat Halloween i Nadal.
En Halloween, una festa anglesa la qual les persones solen disfressar-se d'un tema de por i reben caramels trucant a casa d'altres persones fent el "truc o tracte?". Jo em vaig disfressar de bruixeta, tota vestida de taronja i negre. Alguns dels meus amics també es van disfressar, per exemple, en la foto de la dreta eixim el meu amic Stefan i jo en la fira d'atraccions. I encara que no anavem trucant de casa en casa, en la meua cistelleta de carabassa, jo portava molts caramels que anaven repartint pels carrers als xiquets menuts. A més a més, vam anar a dinar, i clar, tota la gent mirant-nos perquè anaven així vestits però el cas és que va ser un gran dia el qual ens ho vam passar... de por!
Per una altra banda, les vacances nadalenques també han sigut espectaculars, però a mi, personalment, hem van semblar una miqueta curtes ja que el temps anava volant! Els dies més importants i que més en recordaré són: la nit de nadal o Nochebuena, que vaig dinar amb la meua família; el dia dels inocents, que vaig fer una broma; el cap d'any o Nochevieja, que sí que va ser espectacular i inoblidable; i la nit dels Reis, que jo no rebo cap regal encara que el dinar del dia 5 de gener sí que ho vaig fer amb els meus amics i un apetitós roscó.
Doncs, aquest és tot el resum d'aquest temps en el que m'he absentat. Fins una altra entrada! Adéu!
En Halloween, una festa anglesa la qual les persones solen disfressar-se d'un tema de por i reben caramels trucant a casa d'altres persones fent el "truc o tracte?". Jo em vaig disfressar de bruixeta, tota vestida de taronja i negre. Alguns dels meus amics també es van disfressar, per exemple, en la foto de la dreta eixim el meu amic Stefan i jo en la fira d'atraccions. I encara que no anavem trucant de casa en casa, en la meua cistelleta de carabassa, jo portava molts caramels que anaven repartint pels carrers als xiquets menuts. A més a més, vam anar a dinar, i clar, tota la gent mirant-nos perquè anaven així vestits però el cas és que va ser un gran dia el qual ens ho vam passar... de por!Per una altra banda, les vacances nadalenques també han sigut espectaculars, però a mi, personalment, hem van semblar una miqueta curtes ja que el temps anava volant! Els dies més importants i que més en recordaré són: la nit de nadal o Nochebuena, que vaig dinar amb la meua família; el dia dels inocents, que vaig fer una broma; el cap d'any o Nochevieja, que sí que va ser espectacular i inoblidable; i la nit dels Reis, que jo no rebo cap regal encara que el dinar del dia 5 de gener sí que ho vaig fer amb els meus amics i un apetitós roscó.
Doncs, aquest és tot el resum d'aquest temps en el que m'he absentat. Fins una altra entrada! Adéu!
dilluns, 10 d’octubre del 2011
Un dissabte al Grau
El passat dissabte 8 d'Octubre vaig anar al Grau de Castelló a un esdeveniment d'un programa,"Otra movida", que emeten en Antena 3 i que probablement conegues. El cas és que esperava molt que arribara aquell dia, perquè en la televisió eixia l'anunci dient que hauria moltes tones de paper higiènic i a muntó de sacs de creïlles i a més a més, hi vindria un cantant bastant famós, que es diu Juan Magán. Jo no sé en quina part del esdeveniment ha sorgit això de les creïlles i del paper higiènic perquè jo no he vist res d'això.
Ara contaré més o menys tot el que van i vam fer aquest dissabte passat tan fantàstic: Pel matí em vaig despertar amb ganes d'anar-hi ja que la nit anterior vaig somiar que no anava perquè els meus amics no hi volien anar per la multitud de gent que ells pensaven que hi hauria. Més tard, vaig quedar amb ells i vam anar a l'estació de bus, a Borrull. Hi havia tanta gent dins que no en cabia més, i quan l'autobús devia de girar una rotonda, totes les persones s'inclinaven a l'efecte dòmino. Quan vam arribar, al port del Grau de Castelló, prop del monument del peix que hi ha, vam veure que ja hi havia molta gent esperant a que començara "l'espectacle". Alguns amics i jo anàrem a agafar una samarreta amb una foto del programa(que em ve molt gran però per a dormir no estaria malament). Després, ens vam quedar en un lloc al costadet del mar i des d'allí vam gaudir a muntó de la música que ens va posar el DJ Valdi, el punxa-discos del programa. Va eixir Florentino Fernández, un dels presentadors del programa, que va donar eixida al famós cantant Juan Magán, que va cantar només una miqueta perquè devia d'anar-se a Còrdova. Aleshores, va eixir Anna Simón i Dani Martínez, els altres dos presentadors del programa. Anna Simón va cantar la famosa cançoneta(cançoneta per dir-li d'una forma) del programa que es diu Rá-fa-ga, que canvià la lletra per: Cas-te-llón, Mo-llet, Tu-vie-ja. Dani Martínez, que se li'n dóna bé això de les imitacions de veu d'altres persones, va fer la seua famosa "Flecha Musical", que consistix que posen imatges d'altres famosos(Matías Prats, Pedro Piqueras, el Rei d'Espanya, la Duquessa d'Alba i Eduardo Gómez(el que actua com Mariano Delgado en Aquí no hay quien viva)) i ell va anant d'imatge a imatge imitant la veu d'aquestes persones mentre canta una cançó, ell elegí la de "Carolina" de M-Clan. Després de tot això, va eixir Cristina Pedroche, la reportera del programa, que va fer el seu famós: "Claaaro!" i el públic ho vam imitar. També eixí Raúl Gómez, que la seua funció crec que és fer bogeries al carrer amb la gent que hi passa, gravar-ho i posar-ho al programa. A continuació, va eixir el comptable, que és una persona que mai es riu i aposta sempre amb Flo, 50 euros cadascun; Flo ha de buscar sempre una persona que puga fer-li riure i així eixa persona podria guanyar 100 euros en total, és a dir que Flo ha perdut a muntó de diners des que va començar el programa(des de quasi dos mesos). El cas és que un xiquet va fer-li riure i es va portar els 100 euros i un equip d'alguna cosa de Philips...increïble! A més a més, va eixir "cucaracho", que és un home disfressat de panderola que jo, la veritat, no el coneixia encara. Digué que s'havia enamorat, d'una altra panderola, és clar i s'anaven a casar(o això havia entés jo). Quan s'anà "cucaracho" vingué Berni, que munta escenes gracioses amb imatges de El Barco, una altra sèrie d'Antena 3 (probablement et penses que em sé i que veig totes les sèries i programes de la televisió però no, no és així, és més, no veig tant la televisió). Berni va resumir, segon ell, en trenta segons, totes les coses més rellevants que hi havia passat en aquell esdeveniment fins aquell moment però jo crec que més de trenta segons va durar (jo estic escrivint, i resumisc, i més de trenta segons hi ha). Per acabar, van cantar una miqueta però no eren cançons normals...això era, com ells diuen... "otra movida"! Crec que d'aquest esdeveniment ja no m'he deixat res per contar, però del dissabte...encara tinc una miqueta més... paciència, no és tant!
Vam anar a dinar, alguns compràrem el dinar a un "kebab" i ens anàrem al costat de "El Peix" del Port de Castelló. Vam fer unes quantes fotos per recordar aquell dia i ens vam quedar parlant i parlant i rient-nos fins a les dotze i quart, que va ser quan alguns pares van vindre a recollir-nos a tots i a deixar-nos a casa.
Doncs ara sí que sí, ja he acabat de contar aquest dia que veritablement, m'ho havia passat molt, molt bé! Ah! per cert, hui...en el programa han dedicat un temps per emetre el seu esdeveniment a Castelló... és fantàstic, encara que amb 12.000 persones que hi havia en el Grau, no se m'ha vist en les càmeres, quina pena...! I ara sí...fins a la pròxima! Adéu!
Ara contaré més o menys tot el que van i vam fer aquest dissabte passat tan fantàstic: Pel matí em vaig despertar amb ganes d'anar-hi ja que la nit anterior vaig somiar que no anava perquè els meus amics no hi volien anar per la multitud de gent que ells pensaven que hi hauria. Més tard, vaig quedar amb ells i vam anar a l'estació de bus, a Borrull. Hi havia tanta gent dins que no en cabia més, i quan l'autobús devia de girar una rotonda, totes les persones s'inclinaven a l'efecte dòmino. Quan vam arribar, al port del Grau de Castelló, prop del monument del peix que hi ha, vam veure que ja hi havia molta gent esperant a que començara "l'espectacle". Alguns amics i jo anàrem a agafar una samarreta amb una foto del programa(que em ve molt gran però per a dormir no estaria malament). Després, ens vam quedar en un lloc al costadet del mar i des d'allí vam gaudir a muntó de la música que ens va posar el DJ Valdi, el punxa-discos del programa. Va eixir Florentino Fernández, un dels presentadors del programa, que va donar eixida al famós cantant Juan Magán, que va cantar només una miqueta perquè devia d'anar-se a Còrdova. Aleshores, va eixir Anna Simón i Dani Martínez, els altres dos presentadors del programa. Anna Simón va cantar la famosa cançoneta(cançoneta per dir-li d'una forma) del programa que es diu Rá-fa-ga, que canvià la lletra per: Cas-te-llón, Mo-llet, Tu-vie-ja. Dani Martínez, que se li'n dóna bé això de les imitacions de veu d'altres persones, va fer la seua famosa "Flecha Musical", que consistix que posen imatges d'altres famosos(Matías Prats, Pedro Piqueras, el Rei d'Espanya, la Duquessa d'Alba i Eduardo Gómez(el que actua com Mariano Delgado en Aquí no hay quien viva)) i ell va anant d'imatge a imatge imitant la veu d'aquestes persones mentre canta una cançó, ell elegí la de "Carolina" de M-Clan. Després de tot això, va eixir Cristina Pedroche, la reportera del programa, que va fer el seu famós: "Claaaro!" i el públic ho vam imitar. També eixí Raúl Gómez, que la seua funció crec que és fer bogeries al carrer amb la gent que hi passa, gravar-ho i posar-ho al programa. A continuació, va eixir el comptable, que és una persona que mai es riu i aposta sempre amb Flo, 50 euros cadascun; Flo ha de buscar sempre una persona que puga fer-li riure i així eixa persona podria guanyar 100 euros en total, és a dir que Flo ha perdut a muntó de diners des que va començar el programa(des de quasi dos mesos). El cas és que un xiquet va fer-li riure i es va portar els 100 euros i un equip d'alguna cosa de Philips...increïble! A més a més, va eixir "cucaracho", que és un home disfressat de panderola que jo, la veritat, no el coneixia encara. Digué que s'havia enamorat, d'una altra panderola, és clar i s'anaven a casar(o això havia entés jo). Quan s'anà "cucaracho" vingué Berni, que munta escenes gracioses amb imatges de El Barco, una altra sèrie d'Antena 3 (probablement et penses que em sé i que veig totes les sèries i programes de la televisió però no, no és així, és més, no veig tant la televisió). Berni va resumir, segon ell, en trenta segons, totes les coses més rellevants que hi havia passat en aquell esdeveniment fins aquell moment però jo crec que més de trenta segons va durar (jo estic escrivint, i resumisc, i més de trenta segons hi ha). Per acabar, van cantar una miqueta però no eren cançons normals...això era, com ells diuen... "otra movida"! Crec que d'aquest esdeveniment ja no m'he deixat res per contar, però del dissabte...encara tinc una miqueta més... paciència, no és tant!
Vam anar a dinar, alguns compràrem el dinar a un "kebab" i ens anàrem al costat de "El Peix" del Port de Castelló. Vam fer unes quantes fotos per recordar aquell dia i ens vam quedar parlant i parlant i rient-nos fins a les dotze i quart, que va ser quan alguns pares van vindre a recollir-nos a tots i a deixar-nos a casa.
Doncs ara sí que sí, ja he acabat de contar aquest dia que veritablement, m'ho havia passat molt, molt bé! Ah! per cert, hui...en el programa han dedicat un temps per emetre el seu esdeveniment a Castelló... és fantàstic, encara que amb 12.000 persones que hi havia en el Grau, no se m'ha vist en les càmeres, quina pena...! I ara sí...fins a la pròxima! Adéu!
divendres, 7 d’octubre del 2011
Un divendres poc corrent
Hui, m'han passat coses que no m'havien passat mai, i a més a més, un divendres. Dic això de a més a més perquè els meus divendres mai havien sigut diferents, sempre eren com poc especials, que mai em passava res estrany ja que en un divendres el que faig és: anar a l'institut, que els professors et manen més deures perquè arriva el cap de setmana i ja et veus fent-ho eixa vesprada o un diumenge perquè els dissabtes normalment isc i no em dóna temps; més tard, arrive a casa i menge i a vegades faig alguns deures o descanse.
Però com he dit al principi, hui ha sigut diferent. El que ha canviat ha sigut que hui he començat les classes de xinés en l'Escola Oficial d'Idiomes, i mai hi havia estat. La veritat és que m'ha paregut que això de bàsic, és molt bàsic per mi. Ho és perquè han començat amb el que en xinés es diu pinyin, que literalment significa combinació de sons, i això del pinyin diguem que ja ho tinc bastant dominat, tant que fins i tot el professor m'havia dit que ell sap que jo m'avorria i que tinguessi paciència aquestes dues primeres setmanes. Jo, paciència en tinc, és més, crec que no en vendria mal aquest "repasset" per millorar la meua fonètica. Bé, eixa era una de les coses distintes que m'havia passat avui. L'altra cosa és que he dinat amb unes amigues meues, ara et preguntaràs: I què té això de rar? Doncs que hem sigut solament xiques i cap però cap xic, això ha passat perquè hui era com una "vesprada de xiques" anant de compres (que jo no he pogut anar de compres per les classes de xinés, encara que vaig anar a dinar). Altra cosa diferent és que tinc com moltes, però moltíssimes ganes de que arrive demà, possiblement et preguntes: I per què?, o possiblement la vida dels demés no és que t'interesca molt... En el cas de que siga la primera situació, doncs solament puc respondre que un d'aquestos dies següents ho sabràs quan escriga una altra entrada. Fins a la pròxima! Adéu!
Però com he dit al principi, hui ha sigut diferent. El que ha canviat ha sigut que hui he començat les classes de xinés en l'Escola Oficial d'Idiomes, i mai hi havia estat. La veritat és que m'ha paregut que això de bàsic, és molt bàsic per mi. Ho és perquè han començat amb el que en xinés es diu pinyin, que literalment significa combinació de sons, i això del pinyin diguem que ja ho tinc bastant dominat, tant que fins i tot el professor m'havia dit que ell sap que jo m'avorria i que tinguessi paciència aquestes dues primeres setmanes. Jo, paciència en tinc, és més, crec que no en vendria mal aquest "repasset" per millorar la meua fonètica. Bé, eixa era una de les coses distintes que m'havia passat avui. L'altra cosa és que he dinat amb unes amigues meues, ara et preguntaràs: I què té això de rar? Doncs que hem sigut solament xiques i cap però cap xic, això ha passat perquè hui era com una "vesprada de xiques" anant de compres (que jo no he pogut anar de compres per les classes de xinés, encara que vaig anar a dinar). Altra cosa diferent és que tinc com moltes, però moltíssimes ganes de que arrive demà, possiblement et preguntes: I per què?, o possiblement la vida dels demés no és que t'interesca molt... En el cas de que siga la primera situació, doncs solament puc respondre que un d'aquestos dies següents ho sabràs quan escriga una altra entrada. Fins a la pròxima! Adéu!
dimarts, 4 d’octubre del 2011
El meu començament
Aquesta és la primera vegada que escric un bloc i a més a més en valencià, però crec que més o menys sé com va. Ara mateix no se m'ocurreix cap altre tema per a escriure que el del meu començament de curs de batxillerat. De moment, he començat bastant bé... no molt bé perquè pense que em costarà molt traure bones notes, però no tan mal com per a perdre les ganes d'aprendre. Com diu Oscar Wilde (un escriptor irlandès):"No existeixen més que dues regles per a escriure: tindre alguna cosa que dir i dir-la", per tant, solament diré el que tinc que dir: que només espere que aquest curs em vaja molt, molt bé i traure molt bones notes per a tindre una mitjana ben alta per a les PAU. Ja no tinc res més que dir, no em ve al cap cap tema que puga interessar massa així que m'acomiade ara. Adéu, fins a la pròxima!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)